Cydalima perspectalis · Espècie exòtica invasora

Una papallona que devora
els boscos de boix

Una plaga arribada d'Àsia el 2007 ha creuat mitja Europa, ha entrat per la Garrotxa el 2014 i s'ha estès per bona part de Catalunya. Aquí pots veure com ha avançat amb dades reals, entendre a quina velocitat es propaga i simular què passarà d'aquí a 2, 3, 5 i 10 anys.

El problema en una frase

En menys de deu anys, l'eruga del boix ha defoliat prop d'un terç de les boixedes de Catalunya — gairebé 200.000 hectàrees.

El boix (Buxus sempervirens) és un arbust de creixement lentíssim que estructura sotaboscos, fixa vessants i acompanya la cultura del país des de fa segles. La seva enemiga, una papallona nocturna d'origen asiàtic, no té aquí depredadors que la controlin. El resultat s'assembla, diuen els naturalistes, a «un incendi verd» que avança sense flames.

La invasió, pas a pas

D'un port d'Alemanya fins al capdamunt del Llobregat

La plaga no ha viatjat sola: el comerç de planta ornamental l'ha transportada a salts de centenars de quilòmetres, i un cop instal·lada avança sola, boixeda a boixeda. Aquesta és la cronologia.

Conèixer l'enemic

Per què va tan de pressa

Tres trets biològics expliquen la velocitat de la invasió. Passa el ratolí per sobre de cada fase del cicle per veure'n els detalls.

Mapes d'observacions reals

La infestació observada, punt a punt

Aquí no hi ha model: cada punt és una observació real de l'eruga del boix, amb data i coordenades, sobre la silueta de Catalunya. Tria una de les tres vistes, prem reprodueix i mira com s'omple el mapa any a any.

Observacions fins a 2016
Observacions noves per any

Escenaris de futur · d'avui (2026) endavant

Què passarà a partir d'ara

Sabem com creix i com es mou la plaga. A partir d'avui (2026), tria una boixeda de Catalunya —la seva distància al focus i el seu clima— i el model projecta el seu futur a 2, 3, 5 i 10 anys: quan hi arriba el front, com puja la defoliació fins al pic i com després l'eruga decau i el boix rebrota (sobretot en altitud). No és una predicció oficial: és una eina per entendre quins escenaris futurs existeixen.

Com més lluny de la Garrotxa és la boixeda, més tard hi arriba el front.
Amb ajuda humana (transport de planta) pot fer salts molt més grans.
A més altitud i clima més fred (Prepirineu, Pirineu) l'eruga va més lenta i part del boix sobreviu.
El Bacillus thuringiensis funciona en boixedes concretes, no a gran escala.
Més calor = més generacions = creixement més ràpid de la població.

Exemples ràpids: · ·

Boix defoliat · pressió activa de la plaga

% de boix defoliat · de 2026 fins al 2040 · puja, fa pic i decau

Boix que sobreviu i rebrota

% de boix viu a la boixeda · com més altitud, més recuperació

⚠️ Model divulgatiu i simplificat. Els paràmetres per defecte estan calibrats amb dades publicades (CREAF, CTFC, PN Zona Volcànica de la Garrotxa), però els resultats són orientatius i no substitueixen el seguiment tècnic del territori.

I ara què?

Què podem fer

Un final no del tot negre

Quan els boixos queden completament defoliats, l'eruga es queda sense aliment i la seva població s'ensorra. En aquest respir, una part dels boixos —sobretot els de més altitud i els més vells— poden rebrotar. La relació esdevé fluctuant, no una extinció total. A les zones altes i fredes del Prepirineu i el Pirineu, el clima que tantes vegades és una duresa aquí juga a favor de la supervivència del boix.

Fonts i metodologia

D'on surten aquestes dades

Aquesta pàgina és una síntesi divulgativa. Les xifres provenen de fonts científiques i divulgatives publicades; el model de simulació és una construcció pròpia calibrada amb aquestes dades.

    Com funciona el model (per a curiosos)

    Front d'invasió. Es modela com una onada radial que surt de la Garrotxa (Besalú, 2014) a una velocitat v km/any. Una boixeda situada a una distància d del focus rep el front cap a l'any 2014 + d/v; per exemple, a 60 km i amb v≈8 km/any hi arriba cap al 2021–2022, coherent amb l'afectació severa observada aquells anys al Prepirineu.

    Dinàmica de futur (boom-bust). Un cop arriba el front, la defoliació activa puja ràpidament fins a un pic —que depèn de la idoneïtat climàtica i baixa amb el control— i després decau: quan el boix queda arrasat, l'eruga es queda sense aliment, la població s'ensorra i el boix rebrota. La capacitat de recuperació és molt més gran a l'altitud i el clima fred. Per això les projeccions no són una simple saturació, sinó una corba que puja, fa cim i baixa.

    Supervivència. Una part del boix, però, no rebrota: la corba verda mostra el boix que sobreviu a llarg termini, més alt en zones fredes i d'altitud (refugis) i més baix on el clima afavoreix l'eruga. Els horitzons es calculen a partir d'avui (2026): +2, +3, +5 i +10 anys.

    Procedència de les dades reals. El mapa d'observacions no és cap model: usa registres reals de dues fonts. D'AlertaForestal (CREAF/CTFC) se n'han pres les observacions públiques de l'eruga del boix amb el seu nivell d'impacte, reutilitzades citant-ne font i data d'acord amb l'avís legal del portal; no se n'inclouen fotografies ni dades personals dels usuaris, només [longitud, latitud, any, mes, nivell]. De GBIF.org se n'han pres els registres d'ocurrència amb data i coordenades. Les dades es desen localment perquè la pàgina funcioni sense connexió; per actualitzar-les cal tornar a consultar les fonts.